Ahir a les 14:30, quan tornava de dinar i em dirigia a un supermercat a buscar un pack d’aigua per portar a la feina. A la plaça Antoni Maura vaig viure un moment preocupant, desagradable, indignant… una imatge que ja he vist varies vegades i no per això deixa de ser sorprenent, i justament per això cada vegada em preocupa més el fet de veure-la.
Anem per ordre cronològic: Jo vaig sortir de dinar d’un restaurant del carrer Montsió, (no donaré noms per no fer publicitat) i em dirigia per Via Laietana a la plaça Antoni Maura per la vorera de l’esquerra. Al costat del mercat de Santa Caterina hi ha un supermercat on pensava comprar el pack d’aigua.
A la plaça Antoni Maura coincideixen dues sortides de pàrquing, una a l’avinguda de la Catedral i l’altre a l’avinguda Francesc Cambó. Jo, juntament amb altres vianants em disposava a creuar amb el semàfor verd per el pas zebra de l’avinguda Francesc Cambó quan em vaig adonar que del pàrquing -la seva sortida dona just al mig del pas zebra- sortia un cotxe amb velocitat inadequada per dir-ho finament. El conduïa una dona grassa, de faccions morenes, una cara no gaire agraciada. Aquesta dona anava a sortir amb el cotxe pel mig del pas zebra sense immutar-se, jo i altres vianants veient que el cotxe sortia massa ràpid ens varem parar per no prendre mal. Dues noies joves, casi nenes, d’uns 15-17 anys, de faccions sud-americanes, vestides amb texans, bambes i jerseis de xandall amb caputxa, creuaven el pas parlant l’una amb l’altre i no es van adonar que el cotxe s’apropava i no feia cap gest que indiqués que s’aturaria. Evidentment tot portava a que l’atropellament seria inevitable, i en certa manera ho va ser. Una de les noies, la que estava més a prop de la sortida del pàrquing tot i reaccionar i tirar-se enrere en veure el que li venia a sobre, recolzant-se i utilitzant el capó del cotxe per separar-se, no va tenir prou temps per aconseguir la heroïcitat, i no va poder treure de la trajectòria del cotxe un dels seus peus. La conductora seguint el seu estil, va tenir encara la “mala llet” (entesa com a mala sort, desgracia i mala manera d’actuar) que en adonar-se de que havia tocat una mica la noia, va aturar el cotxe justament quan el peu de la noia estava sota la roda. En aquell moment la cara de la víctima era tot un poema, s’hi expressava incredulitat, perplexitat i dolor a la vegada. La conductora va estar vacil·lant uns segons abans no va moure el cotxe i adonar-se que el peu de la noia estava sota la roda. Per tots els assistents aquell moment es va fer etern. Una vegada alliberat el peu de la noia, la seva companya la va ajudar a anar fins la vorera per tal d’analitzar la situació. La conductora va baixar del cotxe amb feines degut a la seva obesitat, i li preguntava si havia pres mal.
- Estas bien?, te has hecho daño?
Es disculpava dient que el sol, que en aquella hora cau de cara la sortida, l’havia enlluernat i no ens havia pogut veure (una quinzena de persones). El que aquesta dona no va dir es que hauria d’haver sortit més lenta d’un pàrquing que dona a un pas zebra en contres de sortir sense cap mirament.
La convivència entre automòbils, motos, bicicletes i vianants a Barcelona és dolenta, tampoc és pitjor que a altres ciutats espanyoles o fins i tot europees, posem per cas Roma. Jo he vist una furgoneta picar amb una moto en un semàfor en vermell, la moto parada i la furgoneta impacta per darrere. Un cotxe atropella una noia i la fa volar davant la meva facultat, increïblement la noia s’aixeca i recull tots els papers escampats amb cara acollonida, això sí. Una bicicleta atropella un vianant a portal de l’àngel… bé… ara amb el bicing és el pa de cada dia… i tampoc em passo moltes hores al carrer que si no… segurament si la gent no anés amb presses i a toc de pito això no passaria tant.
